dijous, 23 de maig del 2013

VISITA de la IMATGERIA dels SEGUICIS FESTIUS de BARCELONA a REUS


INTERCANVI DE CULTURA POPULAR BARCELONA I REUS




L'IMAC-Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus i l' Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona han començat diferents línies de col·laboració, entre les quals cal destacar l’ intercanvi festiu entre Barcelona i Reus, que va començar per les festes de Santa Eulàlia, la copatrona de la ciutat de Barcelona i conclourà pels voltants de Sant Pere, Festa Major de la ciutat de Reus.






FESTA MAJOR de SANT PERE de REUS

VISITA de la IMATGERIA dels SEGUICIS FESTIUS de BARCELONA a REUS

Del 5 al 15 de juny, al Palau Bofarull, exposició de les figures dels Seguicis Festius de Barcelona.

Dissabte 15 de juny

A les 11 h, a la plaça del Mercadal, benvinguda i recepció de la comitiva barcelonina, amb les ballades dels gegants de Reus i dels gegants de la Ciutat, Barcelona. A continuació balls solemnes de les Àligues de Reus i de la Ciutat, Barcelona.

A les 13 h al jardí de La Palma, benvinguda de les colles barcelonines i concert-vermut.

A les 18 h des del Palau Bofarull sortida en cercavila de la imatgeria festiva dels seguicis festius de Barcelona.

Recorregut: Carrer de Llovera, plaça Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça Prim, carrer Monterols i plaça del Mercadal.

ELS SEGUICIS FESTIUS DE BARCELONA

Per ordre de desfilada:

1. El Ball de Diables del Clot

2. La Carassa de Nadal

3. La Gegantona Laia

4. El Ball de Nans: Cu-cut de la plaça Nova, Manolito de Sant Just i el General Lagarto

5. Els Gegants de Carnaval o vells de la Casa de la Caritat

6. Ball de Cercolets (Esbart Català de Dansaires)

7. El Dofí

8. El Ball de Bastons de Gràcia

9. Els Gegants de Corpus o nous de la Casa de la Caritat

10. Els Capgrossos Macers

11. Els Gegants de la Ciutat

12. Els Cavallets Cotoners

13. Els Trabucaires d’en Perot Roca Guinarda

14. L’Àliga de la Ciutat

15. El Lleó

16. La Mulassa

17. El Bou

18. El Drac

19. La Víbria

20. La Tarasca o Cuca fera

21. Els Gegants petits del Pi

22. Els Gegants grans del Pi

23. Els Gegants de Santa Maria del Mar

24. Falcons de Barcelona



Acompanyaments musicals:

 Tabalers del Ball de Diables del Clot

 Músics de l’Esbart Català de Dansaires

 Cobla infantil de flabiols i violins

 La Pessigolla

 Canya d’Or

 Ganxets

 Els Ministrers del Camí Ral 1

 Els Ministrers del Camí Ral 2



A les 19:30 h a la plaça del Mercadal,

Toc d’Inici, ordre dels balls:

1. Entrada “El Toc d’inici” i Galejada dels Trabucaires d’en Perot Roca Guinarda

2. Els Gegants de Santa Maria del Mar

3. Els Gegants del Pi

4. Els Capgrossos Macers

5. La Tarasca

6. Els Cavallets Cotoners

7. La Víbria

8. El Bou

9. Falcons de Barcelona

10. La Mulassa

11. El Lleó

12. El Drac

13. L´Àliga de la Ciutat

14. Els Gegants de la Ciutat

15. Ball de Diables del Clot

16. “el Toc Final"



Músics: Ministrers del Camí Ral. Direcció Jordi Fàbregas

Tabalers del Ball de Diables del Clot 




informació estreta de http://casesdelafesta.bcn.cat/sites/default/files/programa_bcn_a_reus.pdf

Festes de Santa Eulàlia 2013. elsgegantssom.org

"... Cau la nit a la ciutat comtal i amb ella arriba un dels moments màgics d’aquestes Festes de Santa Eulàlia. Just a les portes del Palau de la Virreina la Cobla Reus Jove arrenca amb les primeres notes i l’Àliga de Reus fa la seva sortida triomfal en mig d’una bona gentada que ja l’espera fora per acompanyar-la durant tot el recorregut. Només posar un peu a la Rambla l’Àliga va prendre tot el protagonisme i es va convertir en el centre d’atenció de tothom, i esque no passava pas desapercebuda!
 
Durant tot el recorregut, i a mida que avançava l’Àliga pels carrers de Ciutat Vella, cada pasa de l’Àliga ens recordava un xic a Sant Pere, i esque l’essència de la Festa Major Reusenca havia aterrat a Barcelona!


Encarant el Carrer Ferran, i a mida que ens apropàvem a la Plaça Sant Jaume, la rauxa i les ganes de festejar s’anaven apoderant de l’Àliga i els seus portants, que no van parar de ballar i giravoltar al so de la Cobla Reus Jove. Amb tota aquesta rauxa i ganes de passar-s’ho bé, l’Àliga de Reus fa entrada a una Plaça de Sant Jaume plena de gom a gom i es rebuda pels Gegants de Santa Maria del Mar i el Lleó de Barcelona.

Un cop tots a plaça era l’hora de començar amb els protocols d’aquest acte ben solemne. D’entre les portes de l’Ajuntament fan la seva sortida a plaça la recuperada Coronela de Barcelona, l’Àliga de Barcelona i els Ministrers de la Ciutat, que amb uns sutils moviments donen la benvinguda a l’Àliga de Reus a la Ciutat. Posteriorment, i després de fer lloc a plaça, va ser el torn dels Ball de Protocol de les figures participants als Protocols de l’Àliga.

Acabats els balls era l’hora d’arrencar en comitiva fins a la Basílica de Santa Maria per gaudir del moment estrella de l’acte, la Ballada Protocol·lària de les dues Àligues dins la basílica. Així doncs l’Àliga de la Ciutat, la Coronela de Barcelona, els Ministrers de la Ciutat, l’Àliga de Reus i la Cobla Reus Jove, el Lleó de Barcelona, els Gegants de Santa Maria del Mar i els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda començaren a enfilar pel Carrer Jaume I en busca de la basílica.

Era vora dos quarts de nou quan aquest petit seguici arribava a la Plaça de Santa Maria. Era en aquell punt, i just abans de l’entrada solemne de les àligues, on el Lleó de Barcelona i els Gegants de Santa Maria del Mar van fer els seus Balls Protocol·laris un cop més davant els assistents.

 

En una Basílica de Santa Maria del Mar plena com mai havia estat feien l’entrada les dues Àligues, la de Barcelona i la de Reus. El silenci era impol·lut i únicament era trencat per desenes de flash.
Col·locades una davant de l’altre, la de Barcelona a l’Altar Major i al de Reus a l’Absis, van mostrar un cop més els seus balls culminant amb la salutació de l’Alcalde de Reus a ambdues.

Com moltes altres ciutats d’arreu del món, Barcelona té cares. És una ciutat sàvia, amb unes arrels i una història riquíssimes, però també una ciutat jove, amb una clara vocació per la innovació i la creativitat, amb un tarannà inquiet i decidit.

Si algun esdeveniment representa aquesta joventut, aquest és la celebració de les Festes de Santa Eulàlia. La copatrona ha esdevingut la patrona preferida dels barcelonins més menuts, és a dir, dels ciutadans del futur. És per això que, aquests dies, els més petits tindran l’oportunitat de viure un món fet a la seva mida, ple de nans, gegants, capgrossos i correfocs; una oportunitat per descobrir els valors de les nostres tradicions en família, compartint-ho amb pares i avis..."

gràcies amics de elsgegantssom.org, va ser una gran diada amb bona companyia!!

informació extreta de http://elsgegantssom.org/imatges/2013-2/festes-de-santa-eulalia-2013/

 

L’Àliga de Cervera

Presentació del vídeo conjunt i de les partitures del Ball de L’Àliga de Cervera

 

El proper dissabte 25 de maig, dins dels actes previs de la festivitat de Corpus, tindrà lloc LA PRESENTACIÓ DEL VÍDEO CONJUNT I DE LES PARTITURES DEL BALL DE L’ÀLIGA DE CERVERA, acte que comptarà amb la participació de Miquel Camacho, creador del vídeo, i Xesco Grau, compositor de la música del Ball de l’Àliga.

En els dies següents al Bateig de l’Àliga, esdevingut el passat 5 de febrer, es realitzà una crida per recollir gravacions particulars en vídeo del primer ball de l’Àliga a l’interior de l’església de Santa Maria, filmacions que posteriorment van ser facilitades al Miquel Camacho per fer-ne el muntatge i l’edició, que serà presentada aquest dia 25.

Finalment s’ha disposat de 14 vídeos, i les persones que els han facilitat han estat: Carme Miralles Tallaví, Daniel Vilarrúbias Cuadras, Jordi Escudé Riba, Jordi Soldevila Roig, Josep Puig Castellà, M. Rosa Marimon Franquesa, Manel Pedrós Puig, Miquel Camacho Riera, Pep Oriol Canamasas, Ramon Armengol Cera, Ramon Pedrós Puig, Sebastià Caus Rius, Teresa Ninot Sicart, i Xavier Ribera Alern.

En el decurs de l’acte també es farà la presentació de les partitures del Ball de l’Àliga de Cervera, a càrrec del seu autor, Xesco Grau, que farà una explicació acurada d’aquesta magnífica peça musical.

Data: dissabte, 25 de maig de 2013, a les 19.30 h
Organitza: Agrupació Seny Major i Confraria de l’Àliga de Cervera

informació extreta de : http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/2013/05/23/la-presentacio-del-video-conjunt-i-de-les-partitures-del-ball-de-laliga-de-cervera/

 

dimarts, 21 de maig del 2013

Corpus 2013



18.45 h des de l’AJUNTAMENT, anada dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga a la professó de Corpus.




19.30 h Ball Solemne Curt de l’àliga davant de la porta de l’església de Sant Pere. acte seguit Processó de Corpus.


Toc General de Festa.

Professó encapçalada pels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga. Seguiran el seguici religiós amb la creu processional, els representants de les confraries amb els penons i estendards, els nens i nenes que fan la primera comunió, l’escolania i la capella de cantors, el Santíssim sota tàlem, els vicaris i rectors de les parròquies i el prior. Tancaran la professó els fidels, cantant himnes eucarístics. En diferents indrets del recorregut es podran veure catifes de flors.



Recorregut: plaça de Sant Pere, carrer del Fossar Vell, raval de Sant Pere, carrer de Sant Pere Apòstol, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere.




20.45 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, fi de la festivitat de Corpus amb les


darreres ballades dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga

dilluns, 22 d’abril del 2013

Diada de Sant Jordi'13



Un any més la secció del Ball de Cavallets de la nostra Entitat, muntarà parada per Sant Jordi. Us convidem a què passeu per la "paradeta", situada a la Plaça per adquirir la vostra rosa i el conte: "CAVALLET BLANC, ON ETS?".

Enguany també estem d'enhorabona, ja que el protagonista del punt de llibre que realitza cada any l'Ajuntament, és el Ball de Cavallets de Reus.

Us desitgem que tingueu una bona diada!!!

dissabte, 6 d’abril del 2013

El testimoni més antic del bestiari català

El testimoni més antic del bestiari català

Un grafit esculpit al palau Graells de Cardona es podria convertir en la mostra més antiga de la imatgeria festiva







La restauració del palau Graells de Cardona va fer aflorar unes pintures gòtiques que van acaparar l'atenció de mitjans i vilatans. Al seu costat, però, un petit grafit esculpit en una de les parets de la segona planta esperava pacientment el dia de la seva descoberta. L'espera ha valgut la pena, ja que el dibuix podria ser el més antic de la imatgeria festiva dels països catalans

CARMINA OLIVERAS | CARDONA Extasiats per la descoberta, però molt cauts. Així es mostren Andreu Galera, director de l'Arxiu Històric de Cardona, i Jan Grau, expert en cultura popular, davant el que podria ser "la imatge més antiga de bestiari dels països catalans".

La troballa, un grafit d'uns 20 centímetres d'alçada d'una àliga antropomorfa, va aflorar a la segona planta del casal Graells durant la seva restauració, tot i que el fet que al mateix palau apareguessin a la vegada unes pintures gòtiques de final de segle XIII li va restar, en aquell moment, la importància que tenia.

El doctor Andreu Galera afirma que la localització de les pintures va ser "l'element essencial per recuperar l'edifici des del punt de vista patrimonial i funcional (ara acull la seu de l'arxiu històric), en aquell moment ningú no va donar importància al grafit de l'àliga perquè les pintures van copsar tota l'atenció".

Coincidències
La història de la descoberta de l'àliga de Cardona és una història forjada per coincidències. Galera explica que un cop restaurat l'edifici en van començar a fer ús. El grafit de l'àliga continuava allà, a la paret, "i un dia un company de feina, tot xerrant, va anomenar el di-buix 'aligot' i li vam començar a dir així, sense més ni més".

L'interès es va reprendre el 2006, any en què el programa de la Festa Major de Cardona es va dedicar als gegants "i em van demanar que hi fes una col·laboració". "No sabia què escriure", diu, fins que va decidir "fer alguna cosa sobre l'àliga de Cardona", ja que un amic i col·lega de professió sempre li havia insistit que a Cardona havien fet ballar l'àliga com a Berga o a Solsona, i Galera n'havia trobat ja algun "testimoni documental, tot i que molt minso". Ho va encarar, explica, com si l'àliga fos el precedent de tots els gegants de la vila.

"Volia escriure-ho des del punt de vista documental, perquè no tenia res gràfic, fins que vaig pensar en aquell dibuix de l'aligot i ho vaig lligar", continua. El programa de la festa major va sortir, va arribar a diferents mans "i un dia em van trucar per dir-me que hi havia un boig de les àligues que es diu Jan Grau que estava superinteressat en el grafit i que volia venir a veure'l", narra Galera, que afegeix que "quan va ser aquí va dir: 'no sabeu el que teniu!'".

Ho és o no ho és?
Afirmar categòricament que el grafit del palau Graells és una representació de bestiari i que, a més, podria ser la més antiga dels Països Catalans és arriscat. Tot i això, tant Galera com el barceloní Jan Grau, expert en cultura popular, han anat bastint unes hipòtesis que ho podrien acabar confirmant, tot i que "són coses molt lentes i encara s'ha de fer molta feina de documentació".

El doctor Galera té clar que els grafits (a banda del de l'àliga hi ha altres esbossos i inscripcions de lletres) corresponen a la "cultura gòtica". El palau Graells va ser construït entre el 1290 i el 1320 i els grafits tenen un arc cronològic que aniria des del 1300 fins al 1530 com a màxim", una tesi que també avala Jan Grau: "la pista ens la dóna el tipus de lletra, la cal·ligrafia és gòtica i, tenint en compte això, ens n'anem com a molt al 1500. És molt arriscat dir-ho, sí, però si no és una àliga festiva, que és?", es pregunta Jan Grau.

Àliga antropomorfa
L'àliga del palau Graells és antropomorfa, és a dir, té forma d'home. Grau detalla amb entusiasme com s'observen els dits de les mans, un cap i un bec "que lligaria amb el tipus de màscares que amagaven la cara, però permetien veure-hi per sota", on el que es destaca "és l'ull de la bèstia". També un plomall "que pot ser interpretat com les plomes de l'àliga" i uns creuaments de corretges "que ens portarien a pensar en la teoria de l'home ocell".

Quan i per què va desaparèixer?
La documentació que de moment s'ha localitzat sobre l'àliga que es feia ballar a Cardona és més aviat minsa. El director de l'arxiu cardoní detalla dos documents. L'un, quan el 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini, mossèn Aynés anotava que el 18 de setembre es va fer processó i es va fer dansar l'àliga.

Galera explica que "aquesta n'és la primera referència, que sapiguem, i ens situa en el mateix pla que poblacions veïnes com ara Berga i Solsona, que sí que han conservat aquesta tradició".

Galera explica que no és es-trany que l'àliga es fes dansar a Cardona en la primera festa de la Mare de Déu del Patrocini: "era una festa nova i la millor manera de retre-li homenatge era fent ballar l'àliga". I per què no s'anotava si la bèstia es feia ballar, per exemple, per Corpus? La resposta estaria lligada al fet que "això devia ser un fet habitual i els cronistes de l'època normalment només anotaven coses extraordinàries, com el fet que l'àliga ballés per la nova festa, va ser una cosa que va trencar el protocol i es va anotar".

L'altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull el pagament de 9 lliures i 3 sous fet a favor d'Onofre Roca per haver-se ocupat d'una reparació de l'àliga.

Després del paper del 1690 "no hi ha res, silenci documental absolut", afirma Galera. Per què no se'n torna a parlar? Una de les explicacions podria venir pel fet que "l'àliga era un símbol austriacista i l'arribada dels Borbons en va fer desaparèixer moltes", detalla Grau, tot i que en el cas cardoní l'explicació "més plausible és que acabés abandonada o destruïda en algun racó, ja que s'ha de tenir en compte que Cardona va ser un dels últims llocs que va resistir i el període del 1714 al 1720 va ser de carestia i pobresa total. L'àliga es va perdre i també la tradició".

Objectiu: recuperar l'àliga
Amb la descoberta, l'objectiu del consistori de Cardona és la recuperació de l'àliga. L'alcalde, Ferran Estruch, diu que "quan vam entrar a l'Ajuntament ja ens vam trobar amb la intenció de l'anterior equip de govern de dedicar el programa de la festa major d'enguany a l'antiga àliga de Cardona".

De fet, l'anterior consistori ja havia fet fins i tot el pas d'encarregar un primer esbós a l'escultor de figures festives Toni Mujal. Estruch afirma que "nosaltres també assumim aquest objectiu". El nou govern ja ha encarregat un segon esbós a Mujal, tot i que no volen llançar campanes al vol: "no hi ha res tancat perquè la investigació també ha d'avançar una mica més, però ja tenim un pressupost fet, que ronda els 8.000 euros i creiem que amb la documentació que hem trobat la inversió per part d'alguna administració de Cultura estaria plenament justificada".
El segon esbós de Mujal representa una àliga "d'una figura lleugera, d'una certa verticalitat i amb les ales plegades, amb una corona ducal al cap i l'escut de la vila en relleu al pit", detalla Mujal.

Estruch, Galera i Grau insisteixen, però, que cal anar a poc a poc, ja que la desaparició de l'àliga va fer desaparèixer també el ritual i la tradició de fer-la ballar. Caldria "mostrar-ho al poble, que se la fes seva i que pogués ser altre cop un tret identitari de la vila", diu Estruch.

http://www.regio7.cat/bages/2011/09/03/testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/163488.html

Cardona recuperarà la figura de l'ÀLIGA 300 anys després

Cardona recuperarà la figura de l'ÀLIGA 300 anys després

04/04/2013 
El divendres 5 d'abril , en Francesc Fabregat, cap de Cultura Popular d'aquesta casa, participarà a la presentació del projecte de recuperació de l'Àliga de Cardona. Des d'enguany, el nostre i l'Ajuntament cardoní han signat un conveni de col·laboració de cara al 2014. I és per això que l'Àliga de Barcelona apadrinarà a la cardonina aquest setembre. I de cara a l'any vinent, en sentirem a parlar de Cardona...
L'Àliga de Cardona tornarà a ballar a la vila ducal gràcies al projecte de recuperació que l'Ajuntament està impulsant per restituir ...aquest element del patrimoni festiu de Cardona. La nova àliga s'estrenarà aquesta propera Festa Major i Cardona recuperarà, així, el símbol més solemne del folklore de la vila, que va desaparèixer el segle XVIII, després de la Guerra de Successió. 

Cardona culminarà així un projecte que va començar a gestar-se l'any 1998, quan va descobrir-se, en una de les parets del Casal Graells -que s'estava restaurant per acollir la nova seu de l'Arxiu Històric Municipal-, un gravat d'una àliga que, segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d'una àliga festiva trobat a Catalunya.

A partir d'aquesta aquesta troballa, i amb la documentació escrita que es conserva a l'Arxiu i que documenta el ball de l'Àliga a Cardona amb anterioritat al segle XVII, l'Ajuntament va iniciar el projecte de recuperació de l'Àliga cardonina que es presentarà demà 8 d'abril les 8 del vespre al Saló de Sessions.

La presentació del projecte permetrà avançar alguns dels detalls que ja es coneixen de la nova Àliga de Cardona, que ballarà en honor a la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, i ho farà acompanyada del ball de bastons. A més d'estar coronada amb la corona ducal, l'Àliga portarà gravat l'escut de la vila que es realitzarà amb un fragment de la fusta del pi del Rèvol de més de 300 anys d'antiguitat. D'aquesta manera, s'usarà un fragment de fusta que s'ha conservat d'aquest pi que ja existia quan l'antiga àliga ballava a Cardona fa més de 300 anys. L'Àliga de Cardona serà apadrinada per l'Àliga de Barcelona, en una acció que s'emmarca dins el conveni de col.laboració signat entre les dues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió.

A l'acte de presentació hi assistirà l'alcalde Ferran Estruch; el cap de Cultura Popular de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Fabregat; el director de l'Arxiu històric municipal de Cardona, Andreu Galera; l'expert en cultura popular Jan Grau, que a més d'elaborar l'esborrany de protocol de l'Àliga, en farà el ball; el mestre geganter Toni Mujal, que construirà la figura i el músic Xavi Ventosa, responsable de la música del ball de l'Àliga.

http://casesdelafesta.bcn.cat/sites/default/files/styles/large/public/guar.png

Un nou símbol de Cardona

L'Ajuntament de Cardona espera que la nova àliga esdevingui un dels elements cabdals del patrimoni historicofestiu de la vila i que el cardonins i cardonines se la facin seva com a símbol del poble. En aquesta línia, està previst crear una comissió encarregada de gestionar el protocol de l'Àliga, obrir una línia de subscripcions populars perquè les persones que ho vulguin puguin contribuir a finançar el projecte i que permeti gravar el seu nom a l'interior de la figura. A més, també s'està elaborant una auca de l'Àliga i properament s'organitzarà una sèrie de visites al Casal Graells amb els escolars de Cardona per explicar-los la història de l'Àliga de Cardona.

http://casesdelafesta.bcn.cat/new/cardona-recuperara-la-figura-de-laliga-300-anys-despres?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter