· L’Àliga
de Reus (el Baix Camp) -
documentada des del 1627, va sortir fins després
de la Guerra de Successió, moment en què va ser arraconada i destruïda per la
seva identificació amb la causa austricista. Va ser refeta el 1725 amb motiu de
la celebració del tractat de pau entre Felip V d’Espanya i l’emperador Carles
d’Àustria. Va ser recuperada l’any 1996.
· L’Àliga de Tortosa (Baix Ebre) -
peça dels anys 80 feta de fibra de
vidre que surt tradicionalment el dia de Corpus i actualment també forma part dels
elements festius de la Festa del Renaixement. Té ball propi i és portada per un
únic portador duu com a vestuari una camisa i uns pantalons, tot i que la única
part que es veu d’aquest són les cames, mig tapades per unes faldilles amb
cascavells que pengen de la base de l’àliga.
· L’Àliga de La Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà) -
peça formada per
una estructura de fusta i arpilleria i revestida de petites peces de pell a
manera de plomes dentades, daurades. És l’element del bestiari festiu que
simbolitza al poder i que amb la seva presència honora als hostes.
· Les Àligues d’Olot (la Garrotxa) -
coneguda al 1601 com a participant
a la processó de les festes celebrades amb motiu de la canonització de sant
Ramon de Penyafort. Era un entremès portat per la confraria de sant Joan, que
aplegava els paraires. Actualment, hi ha dues àligues, ambdues propietat dels
veïns del barri de Sant Ferriol. L’antiga, però, no s’ha conservat, ja que de
les dues, la vella és del segle passat, i la nova va ser feta al 1949.
· L’Àliga de Tarragona (el Tarragonès) -
documentada des del 1531 i era
portada per la confraria de sant Eloi, dels ferrers i argenters. L’àliga
tarragonina participava en les processons de Corpus i Santa Tecla, a més de
formar part del seguici de les entrades solemnes de personatges notables a la
ciutat. Va desaparèixer a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l’extinció
del gremi que la portava. L’àliga de Tarragona va ser recuperada el 1986 per
iniciativa del Ball de Diables tarragoní.
· L’Àliga de Valls (l’Alt Camp) -
peça de fusta, que duia una corona
reial (obsequi, segons la tradició popular, de la reina de Xipre, n’Elionor,
filla dels comtes de Prades) i un colomí viu al bec, el qual se subhastava
després de la processó, doncs se li atribuien valors curatius per a les
persones que s’el menjaven. Ha estat refeta diverses vegades, al 1971 es va fer
de nou i al 1991 va ser canviada un altre cop, modificant-ne totalment
l’aspecte.
· L’Àliga de Barcelona (el Barcelonès) -
figura d’au reial de llarguíssima
tradició i que va ser realitzada de nou per l’escultor Manel Casserres l’any
1898 i reformada per Xavier Jansana. Balla al davant de l’altar de Santa Maria
delMar en el marc de les festes de Santa Eulàlia.
· L’Àliga de Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès) -
aquesta figura no surt a l'actualitat
és un dels
elements històrics més identificatius de la festa major de Vilafranca. El seu
origen, com el del drac i els gegants, cal buscar-lo en les processons del
Corpus del segle XV, tot i que la primera referència documentada no pertany,
sinó, a l’any 1600.
· L’Àliga de Girona (el Gironès) -
documentada al 1513. Abans de la
institució de la festivitat del Corpus no hi ha referències documentals a
l’àliga de Girona. Aquesta era acompanyada en les seves sortides per diversos
portadors, vestits adientment, que s’anaven rellevant en el suport del pes de
l’animal. A les primeries del segle XVII, aquests portador de l’àliga gironina
es menjaven, acomplint la tradició, el colom, sempre blanc, que, amb les potes
lligades amb cintes de colors, i durant les festes, la figura portava viu al
bec. Aquest costum es conservà fins dates ben recents.
· L’Àliga de Lleida (el Segrià),
obra de Sergi Herrera va sortir per
primer cop a la diada de Corpus del 2001, i participa acompanyada dels seus acompanyants
en el seguici tradicional de Corpus, i també en els seguicis i cercaviles de la
festa major de Sant Anastasi, l’11 de maig i la diada de Sant Miquel, el 29 de
Setembre.
· L’Àliga de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) -
àliga gegantera
propietat de la Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va ser
construïda per l’escultor santjoaní, Francesc Fajula i Pellicer l’any 1987 en
motiu de l’onzè centenari del monestir. Es tracta d’una figura de fusta i
cartró-pedra de 80 cm d’amplada lateral, 210 cm d’amplada frontal i 220 cm
d’alçada que simbolitza Sant Joan evangelista, copatró de la vila.
· L’Àliga de Montblanc (la Conca de Barberà) -
apareix citada, juntament
amb un drac, al 1598. De l’àliga montblanquina, a l’igual que el drac, se’n
deixà de parlar després del Corpus de 1641. Devien ser víctimes de la crema que
va patir la vila durant la Guerra dels Segadors.
· L’Àliga de Manresa (el Bages) -
documentada al 1593. La primera àliga
que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els
consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i
beneficiat de la Seu. No es coneix la data exacta, però si que es té constància
que, a primers de maig de l’any 1593 hi estava treballant i molt probablement
la tindria en estat molt avançat.
· L’Àliga de Sitges (el Garraf) -
va ser feta l’any 1983, constitueix
una excepció en el panorama d’aquests entremesos festius perquè es tracta d’una
àliga de foc, que empra pirotècnia a l’igual que els dracs o les víbries
· L’Àliga d’Agramunt (l’Urgell) –
figura que va sortir fins a
començaments de segle XX i que participava a la processó de la festa de la Mare
de Déu de setembre.
· L’Àliga
de Morella (els Ports) –
El seu origen data de 1358 i encara conserva el seu
ampli contingut de quadres bíblics. Se celebra el diumenge següent al Dijous de
Corpus que marca el calendari catòlic. Cap destacar també el pas de l’Àliga, un
dels símbols més emblemàtics i ancestral de la ciutat així com la desfilada
dels quatre gegants de Morella, uns dels més antics de la Comunitat Valenciana.
· L’Àliga de Torredembarra (el Tarragonès) -
nasqué de nou en la festa
major de 1993 gràcies a la iniciativa d`un petit grup de torrencs i torrenques
i a la col·laboració de la Regidoria de festes en el marc del projecte de
recuperació de l’antic seguici popular. Aquesta figura segueix la línia
tradicional però la corona reial se subtituí per la del baró.
· L’Àliga de Badalona (el Barcelonès) -
recuperada a les Festes de Maig
de 1998. Malgrat que aquesta figura festiva és força recent, a Badalona ja
havia existit una àliga a finals del segle XIX, coneguda com a l’Àliga d’en
Santigosa. Li donaren aquest nom en honor al seu constructor, regidor de
l’Ajuntament Badalona i nascut a Olot. El senyor Santigosa, a l’hora de
dissenyar aquesta figura festiva, s’inspirà en l’Àliga de la seva població
natal i la regalà a la nostra vila al 1883. Es té constància que aquell mateix
any va començar a sortir pels carrers de la vila, tot participant a les
cercaviles de Festa Major i als actes institucionals, tal i com li pertoca a
aquest element festiu.
· L’Àliga de Mataró (el Maresme) -
En moments i llocs assenya¬lats,
l’Àliga ofereix a la ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant
el procés de recuperació de la figura, tot buscant documentació musical, es va
trobar a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat una partitura continguda en un
llibre d’orgue anomenada “Ball de l’Àliga”. La coreografia del ball es va
encarregar a la mataronina Montse Calsapeu, que va crear els moviments a partir
de la partitu¬ra i les danses d’altres àligues.
· L’Àliga de Tàrrega (l’Alt Urgell) -
estrenada l’any 2007, l’Àliga
presenta dos caps com a tret distintiu, tal i com apareix a l’escut oficial de
la ciutat, i duu símbols com les quatre barres catalanes i els escacs dels
senyors de Tàrrega. Es tracta del primer element del bestiari targarí, el qual
farà acte de presència al costat de gegants i capgrossos en diferents
manifestacions culturals de la localitat, principalment la Festa Major de Maig
i la Processó de Corpus.
· L’Àliga del Vendrell (el Baix Penedès) -
l’Àliga del Vendrell neix per
la Festa Major de Santa Anna d’aquesta vila al 2013. Fins ara no hi havia hagut
cap àliga a la vila del Vendrell, i han estat un grup de gent jove els que han
volgut impulsar-la.
· L’Àliga de Tremp (el Pallars Jussà) -
estrenada el 23 de juny de 2007,
aquesta és una àguila bicèfala creada per Dolors Sans. És una iniciativa de la
colla de diables Lo Peirot de Tremp que volien una bèstia de foc relacionada
amb la història del municipi. La tria de l’àguila bicèfala està relacionada amb
l’escut del comte de Pallars que té l’àguila de dos caps com a imatge
principal. Aquesta representació heràldica és present a molts escuts medievals,
entre d’altres la casa d’Àustria i és present a molts municipis de la comarca.
És una àguila de foc.
· L’Àliga de Cardona (Bages) -
La figura actual es basa en un grafit
d’una àliga antropomorfa, que es va trobar al Palau de Graells. Segons els
experts, podria tractar-se de la representació més antiga d’una àliga festiva
trobat a Catalunya. Existeix poca documentació sobre l’àliga que es feia ballar
a Cardona. El més antic data del 1674, amb la celebració de les primeres festes
de la Mare de Déu del Patrocini. L’altre document és del 1690 i és un albarà de
la tresoreria comunal que recull un pagament per fer una reparació a l’àliga.
La construcció de l’àliga l’ha realitzat el mestre Toni Mujal. L’Àliga de
Cardona ha estat apadrinada per l’Àliga de Barcelona, en una acció que s’emmarca
dins el conveni de col·laboració signat entre les dues poblacions per
commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió. Ha realitzat
el seu primer ball el 7 de setembre del 2013, en els actes inclosos a la Festa
Major. La música també és nova i és realitzada pel també cardoní Xavier
Ventosa.
· L’Àliga de Vic (Osona) -
L’àliga actual del bestiari vigatà es va
estrenar l’any 2001. Es va confeccionar a partir de les poques dades que es
tenien de la figura medieval. Es va prendre, com a referència amb possibles
arrels històriques, les representacions d’àguiles presents a la casulla
mortuòria de sant Bernat Calbó i que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És
una àliga bicèfala possiblement pel fet que fins a la baixa edat mitjana, la
ciutat estava dividida entre dues jurisdiccions, la del bisbat i la dels
Montcada. Entre els seus balls, destaca el de just abans de retornar a
l’interior de la catedral, el Santíssim Sagrament. La bèstia, amb el cap cot,
ofereix a la representació divina la seva obediència almenys fins l’any
següent.
· L’Àliga d’Igualada (Anoia) -
L’Àliga d’Igualada data del any 2000. No
se sap del cert si n’hi havia una antigament, però hi ha certes sospites que
així ho diuen. Mesura 1,45 metres d’alçada, 1,20 metres d’amplada i 2,30 de
llargada. Amb un pes de 35 Kg, és portada per una sola persona. Balla una dansa
molt solemne que te dues parts; la primera, més lenta i majestuosa, i la
següent, més moguda i alegre. Podem veure-la ballar durant la Festa Major o
durant les cercaviles, quan fa la seva entrada solemne a la plaça de
l’Ajuntament; però el moment més important d’aquesta figura, és el ball que fa
dins la Basílica de Santa Maria, durant l’ofertori de la Missa de Festa Major,
acompanyada de dues tenores i orgue.
L’Aguilot de Bonastre (Baix Penedès) -
El disseny de l’Aligot de foc de
Bonastre, obra de Dolors Sans, és de tipus naturalista i està inspirat en
l’aligot comú a Catalunya. L’aligot representa que és a punt d’aterrar, amb les
potes endavant, el cap agressiu i els ales ben esteses. Mesura 2,62 metres
d’alçada, 1,95 metres d’amplada i 2,74 de llargada. Quan està parat, es
col·loca sobre unes potes que aixequen el drac 1 metre més. El drac és de reïna
de polièster (fibra de vidre) i té 11 punts de foc. De fet és pràcticament
l’únic aligot de foc d’aquestes característiques a Catalunya. És portat per una
sola persona. Any de construcció: 2010
.
· L’Àliga de Berga (carrer de la Pietat) (Berguedà) -
· L’Àliga de Berga (carrer de la Pietat) (Berguedà) -
El Barri de la
Pietat és un dels barris de Berga i està situat a l’extrem nord est de la
ciutat. Un dels principals edificis d’aquest barri és la Capella o Ermita de la
Pietat. En l’actualitat, l’ermita és un local d’ús cultural propietat de
l’Associació de Veïns del Carrer de la Pietat, que l’utilitza per celebrar un
ofici dos cops l’any i molts actes musicals. La festa anà perdent força fins
que al 1964, com passà a tot Berga, es deixà de fer la processó. Aleshores, els
veïns la reconvertiren en una celebració diferent, amb esmorzar popular i ball.
En aquest marc de reconversió de la festa els veïns, a principis dels 60 varen
decidir de començar implantar un nou model de festa, basat en el de la Patum, i
molt encarat a la canalla. D’aquesta manera es començaren a construir els
elements de la comparseria amb els recursos que es tenia a l’abast: cartró,
fusta, roba vella, etc. La primera vegada que es va fer una Patum al carrer de
la Pietat fou l’any 1962. Des d’aleshores, any a any, la celebració ha anat
incorporant nous elements i millores a la seva comparseria. La Patum del carrer
de la Pietat disposa d’elements de comparseria propis, entre els quals també hi
ha l’àliga.
