Aquesta setmana, l’escola La Vitxeta de Reus escolta la música
del Ball de l’Àliga a l’entrada i sortida, com recordatori de la nostra
Festa Major petita i com a testimoni de l’àliga en el paper de la Festa.
Música de la setmana
| Cada setmana escoltem una cançó a les entrades i sortides de classe en comptes d’una sirena.La cançó es prepara amb antelació perque tingui relació amb la setmana que entrem. Per això us convidem a llegir la lletra i escoltar la música. | |||||
|
|||||
FESTES DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
Publicat September 10th, 2012 a FESTA MAJOR DE REUS. 0 Comentaris
Dilluns 24 – La vigília
19.00, des del CAMPANAR, Toc de Festa i, des de diferents punts del CENTRE DE LA CIUTAT, sortida de l’ÀLIGA i del Seguici Festiu de Reus i altres elements, per anunciar la vigília de la festa. es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.
Dimarts 25 – Mare de Déu de Misericòrdia
10.00, des del CAMPANAR, Toc de Festa i, des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de diferents elements del Seguici Festiu, fins a la plaça de la Pastoreta.
11.00, des de la PLAÇA DE LA PASTORETA, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, amb la participació de l’Àliga i en arribar, ballada conjunta de tots els grups del Seguici Festiu
A continuació de l’arribada del Diables, a l’interior del SANTUARI, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.
Ha sortit a la llum el número 27 de Caramella: revista de música i cultura popular, corresponent als mesos de juny-desembre de 2012.
La coberta, que té com a protagonista a l’àliga de
Reus, anuncia un dossier que combina articles de reflexió amb d’altres
més etnogràfics sobre la relació entre els animals i les persones des de
diferents perspectives: una relació de conflicte, dependència,
simbòlica, que té la seva expressió en la cultura popular.
El resultat són 14 articles curts, que inclouen
treballs com el d’Albert Toldrà repassant l’existència del bestiari
diabòlic en les expressions artístiques medievals, o bé d’altres sobre
el animals en el romancer popular, o sobre els usos dels animals com a
remeis com medicina popular de M. Àngels Bonet, o el de Roser Ros sobre
la literatura popular protagonitzada per animals (les faules, les
rondalles, allò de quan els animals parlaven..) o el que Xavier Cordomí
ha escrit sobre les velles i noves formes i funcions del bestiari
festiu.
En aquest sentit, al dossier especial també s’hi
descobreixen les àguiles protagonistes de la festa de Corpus de
Pollença, o bé el simbolisme que tenen els animals en les festes
menorquines (cavall i el bé). I també inclou treballs etnolingüístics
com la contribució que fa Emili Llamas amb l’article titulat: “Més val
dir txooo! Que arri” sobre els diferents mecanismes
comunicatius que utilitzem les persones per comunicar-nos amb el
animals; o d’altres que ens acosten al món dels colombaires, cultura art
i esport molt difós en les comarques del País Valencià. També hi ha el
testimoni d’experiències de dinamització més contemporànies i local que
tenen els animals com a protagonistes. Un exemple és el programa
“Descobreix el drac” promoguda per Carrutxa al voltant de la festa de
la figura del drac i del bestiari fantàstic per Sant Jordi o bé el ja
estès i conegut plat de bou amb arròs, un plat de festa de Salses a
Guardamar.
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/25 anys de la recuperació de l’Àliga de Mataró
Publicat July 21st, 2012 a LES ALIGUES ALS PAÏSOS CATALANS. Tancat
Aquestes Santes celebrem el 25è aniversari de la
recuperació de l’Àliga de Mataró. El 25 de juliol de 1987, a la Crida a
la Festa Major, l’Àliga va creuar per primera vegada les portes de
l’Ajuntament. La història d’aquesta figura -al mateix temps festiva i
solemne- es remunta a principi del segle XVII, quan Mataró encara era
vila i vivia emmurallada, i l’any 1987 un grup entusiasta de mataronins
va impulsar-ne la recuperació enmig de l’empenta que van viure Les
Santes a partir del 1979.
L’Àliga va néixer amb la intenció de tenir una
personalitat diferenciada de la resta d’elements festius. És l’entremès
protocol·lari per excel·lència i surt sempre acompanyant les
autoritats, la qual cosa li atorga una personalitat diferenciada de les
altres comparses institucionals i, d’aquesta manera, complementa de
forma festiva la presència del consistori.
La figura la va construir el pintor i escultor
solsoní Manel Casserras, una autèntica institució en la creació de
bestiari popular. Conegut a Mataró per la reconstrucció d’en Maneló i la
Toneta, creador de la figura del Drac i de diversos nans, es va
inspirar en la descripció que va fer el Baró de Maldà de l’Àliga de
Mataró, quan aquest va visitar la nostra ciutat l’any 1799.
Una part indestriable de la figura de l’Àliga són els
seus músics. D’ençà de l’any següent a la seva recuperació, una cobla
de ministrils acompanya la figura tocant un ampli repertori de peces del
Renaixement. Actualment, la cobla de ministrils està formada per
tarotes tibles i tenors, flabiol, sac de gemecs, violins, trombó i
tabals.
En moments i llocs assenyalats, l’Àliga ofereix a la
ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant el procés de
recuperació de la figura, tot buscant documentació musical, es va
trobar a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat una partitura continguda en
un llibre d’orgue anomenada “Ball de l’Àliga”. La coreografia del ball
es va encarregar a la mataronina Montse Calsapeu, que va crear els
moviments a partir de la partitura i les danses d’altres àligues. El
ball comença amb un passeig majestuós acompanyat de giravolts per anar
guanyant ritme. Una sèrie de moviments i salts que simbolitzen la força
de la figura donen pas a sis salutacions finals, que es clouen amb una
gran reverència.
Un reconeixement a la dignitat de l’Àliga
Posted on 30 juny 2012
El dijous 28 de juny va tenir lloc, en el moment en
què la corporació municipal sortia de la Casa de la Vila per anar a
l’ofici de completes, un acte amb un contingut simbòlic significatiu
que va passar força desapercebut perquè no havia estat massa divulgat i
perquè, després, tampoc fou la notícia del dia. L’alcalde, en nom del
consistori, va lliurar a l’Àliga de Reus una insígnia d’or de la ciutat
just abans del seu ball solemne curt de salutació a les autoritats.
El primer quart del segle XVIII, l’àliga festiva
reusenca fou agredida a ganivetades pels regidors botiflers al mateix
ajuntament. Quasi tres segles després, en el marc de la commemoració
dels 300 anys de la concessió del títol de ciutat, l’Ajuntament
homenatjava el recuperat element festiu «en reconeixement de la
dignitat que l’Àliga representa com a record d’aquell moment històric,
en que Reus va destacar per la lluita en favor de les llibertats».
El 1721, l’àliga festiva reusenca –la vila la tenia
des de feia, com a mínim, cent anys– va rebre una agressió brutal per
part d’uns regidors. La peça del bestiari festiu municipal havia estat
retirada i desada a la Casa de la Vila el 1714. Un text de l’època ens
aporta el nom dels autors de la malifeta i com aquesta es va produir:
«Ramon Cardona, paraire, y Esteve Estapà, paraire,
regidors en lo corrent any, tallaren la corde de la àliga per dalt de
la taulada, y caigué en lo quarto demunt lo traspol y se obrí tota per
los costats. Li tallaren de un costat dret del bech de dalt la mitad;
en lo pit li pegaren més de 10 burxades; en la mangala cadaren los
forats redons, la que està molt mal tractada.»
La identificació, també ja comentada, d’aquesta
l’àliga heràldica amb la causa austriacista –Reus havia rebut el títol
de ciutat el 1712 i l’havia incorporat a l’escut— va fer que també
l’àliga festiva agafés una nova dimensió, com a símbol antiborbònic. A
Reus, durant els primers anys després de la guerra, els austriacistes
eren motejats d’aligots pels partidaris de Felip V, com mostra
ben gràficament aquesta frase que un text coetani posa en boca d’un
botifler: «Sabràs Bargalló [la persona a qui es dirigia el botifler]
com cada escopinada havem de matà un dels aligots.»
Aquesta identificació reivindicativa i antibotiflera
de l’àliga li costà ser retirada i malmesa, però acabà esdevenint
llegenda històrica. A mitjan segle XIX –i encara al segle XX–, la veu
popular afirmava que l’àliga reusenca s’havia construït amb motiu de la
concessió del títol de ciutat.
Amb el tractat de pau de Viena, el 1725, l’àliga
festiva va poder tornar a sortir al carrer i els austriacistes van
anar, per dues vegades, a comprovar els danys: «De propòsit nos miràrem
mol bé primera, y segona vegade, las faridas mortals tenia la pobra
aligueta, i.n ferem bon testimoni quan se presèntia lo cas». Va haver
de ser refeta i tornà a la festa, per pocs anys, perquè agradava poc
als governants d’aquell moment.
La distinció fou acollida amb emoció per la colla de
portadors de l’Àliga, que ha esdevingut, d’ençà la seva recuperació,
una de les figures més emblemàtiques de la Festa Major reusenca. Amb el
respecte habitual que la seva figura desperta, tot seguit, l’Àliga
inicià el seu ball.
http://lateiera.wordpress.com/2012/06/30/un-reconeixement-a-la-dignitat-de-laliga/L’alcalde lliura una insígnia d’or a l’Àliga, amb motiu dels 300 anys del títol de ciutat
Publicat July 16th, 2012 a 2. Tancat
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, lliura aquest
dijous 28 de juny una insígnia d’or de la ciutat a l’Àliga de Reus, amb
motiu de la commemoració dels 300 anys de la concessió del títol de
ciutat, i en reconeixement de la dignitat que l’Àliga representa com a
record d’aquell moment històric.
L’alcalde, en nom de l’Ajuntament de Reus, fa
lliurament de la insígnia L’acte de lliurament té lloc just abans del
ball solemne curt que l’Àliga fa com a salutació a les autoritats a la
porta del palau municipal, a les 20:45h, i amb el qual s’inicien els
actes centrals de la festa major de Sant Pere.
L’àliga forma part de la simbologia heràldica que
l’arxiduc Carles III permetre utilitzar a Reus amb la concessió del
títol de «ciutat imperial i atenta». El 3 de juny 1712, la reina Isabel
Cristina, en nom del seu marit l’arxiduc Carles d’Àustria, concedia a
Reus el títol d’Imperial Atenta Ciutat i el privilegi de tenir «dos
macers amb vestits vermells o d’un altre color que els sembli bé,
portant maces d’argent col·locades damunt les espatlles», a més de
llicència perquè a l’escut d’armes es posés la rosa heràldica «en el pit
d’una àliga, en camp daurat, amb el cap cot i les ales esteses, i que
dit escut sigui sostingut per dos lleons». A partir d’aquell moment, la
figura de l’Àliga, que ja existia com a element festiu, va passar a ser
un símbol austriacista.
L’Àliga de Reus és un element municipal amb un
significat ben específic: arreu del país simbolitza el poder i encarna
la dignitat de la població a la qual representa. Pel fet de representar
la ciutat, compta amb la prerrogativa de tenir un lloc d’honor dins del
seguici. Se li encomana un paper protocol·lari: rebre els hostes més
importants i executar el seu ball curt com a senyal d’homenatge envers
aquells a qui es vol honorar especialment.
http://www.reus.cat/noticia/l%E2%80%99alcalde-lliura-una-ins%C3%ADgnia-d%E2%80%99or-l%E2%80%99%C3%A0liga-amb-motiu-dels-300-anys-del-t%C3%ADtol-de-ciutatPrimers treballs de construcció de la nova Àliga de Cervera
Publicat November 6th, 2011 a LES ALIGUES ALS PAÏSOS CATALANS. 0 Comentaris
El passat 1 d’octubre el grup de treball de l’Agrupació Seny Majorque s’ha creat per a tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga de Cervera visitava el taller del Ramon Ninot al carrer Pou Nou per conèixer els primers dibuixos i treballs de fusteria d’aquest nou element del patrimoni festiu de Cervera –veieu fotografies–.
El pressupost del projecte.
S’ha establert per a aquest projecte un pressupost estimat de 15.000 euros, que inclou tant els treballs de construcció, la confecció dels vestits dels acompanyants, com les despeses de l’acte de bateig, entre d’altres conceptes.
Feta amb la participació de tothom.
Una tercera part del pressupost es cobrirà amb les accions que ha vingut realitzant en els darrers temps l’Agrupació amb aquesta finalitat: guanys del Dijous Gras d’Aquelarre 2010 i 2011, posada d’enganxines durant el Seguici de Festa Major 2010 i 2011 –aprofitem aquí per agrair la col·laboració de totes aquelles persones que van posar enganxines aquest any–, i algun altra activitat que està pendent de confirmar.
La quantitat restant comptarà pel seu finançament, a més d’alguna subvenció que es pugui obtenir, amb la participació destacada de la Paeria de Cervera i del Museu Comarcal de Cervera, també promotors del projecte.
Per acabar de cobrir el pressupost també s’ha obert un compte a Caixa Penedès per fer-hi aportacions voluntàries. És aquest:2081–0193–01–3300010251. Els ingressos es poden fer pel caixer automàtic o directament a l’interior de l’oficina. Tota col•laboració serà molt benvinguda!
Seguiment informatiu.
Volem que el procés de construcció tingui la màxima difusió entre els cerverins i les cerverines. Des dels mitjans de comunicació que tenim més a l’abast i fins a la seva finalització us anirem donant periòdicament complida informació de l’estat del projecte.
Fem entre tots que l’Àliga de Cervera pugui tornar a ballar!
Informació facilitada per l’Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com
PUBLICAT PER LO CARRANQUER A LES 12:42
SECCIÓ: AGRUPACIÓ SENY MAJOR, L’ÀLIGA
arxiu estret de
http://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html
Recuperació de l’Àliga de Cervera
Publicat November 6th, 2011 a LES ALIGUES ALS PAÏSOS CATALANS. 0 Comentaris
La presència d’àligues festives i protocol·làries dins el
panorama festiu català és força escàs, i més si ho comparem amb el gran
nombre de figures d’altra tipologia com poden ser els gegants, els
capgrossos, els dracs, etc. Per aquest motiu, la recuperació d’una àliga
i, com és en aquest cas, amb una llarga trajectòria historica, és una
notícia que cal destacar.
L’antiga Àliga de Cervera, íntimament lligada a la festivitat de Corpus, està documentada per primera vegada l’any 1423, propietat de la Confraria de Sant Joan i Sant Eloi. Des d’aquesta data en tenim multitud de notícies (informació consultable a l’excel·lent llibre L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX, de Jordi Soldevila i Roig), però l’any 1894 se’n perd el rastre. L’únic testimoni factible que ens queda d’aquesta figura és la fabulosa testa de la figura, de fusta massissa, datada del segle XVIII i exposada al Museu Comarcal de Cervera.
Cap de l’antiga Àliga de Cervera. Foto: Gerard Pouget
Amb aquests testimonis de l’antiga Àliga, l’Agrupació Seny Major de Cervera, creada l’any 2009 per coordinar, unir esforços i crear iniciatives conjuntes amb les entitats de la ciutat, s’ha proposat tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga cerverina. De moment, s’han iniciat els treballs (amb els primers dibuixos i treballs en fusta), realitzats per Ramon Ninot, presentats el passat 1 d’octubre. Estarem atents a aquesta recuperació, sens dubte de gran importància per la vida cultural, associativa i festiva de la comarca de la Segarra.
Per a més informació, podeu consultarhttp://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html
Gerard Pouget
arxiu estret de
http://cat.bloctum.com/entremes/2011/11/06/recuperacio-de-laliga-de-cervera/
L’antiga Àliga de Cervera, íntimament lligada a la festivitat de Corpus, està documentada per primera vegada l’any 1423, propietat de la Confraria de Sant Joan i Sant Eloi. Des d’aquesta data en tenim multitud de notícies (informació consultable a l’excel·lent llibre L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX, de Jordi Soldevila i Roig), però l’any 1894 se’n perd el rastre. L’únic testimoni factible que ens queda d’aquesta figura és la fabulosa testa de la figura, de fusta massissa, datada del segle XVIII i exposada al Museu Comarcal de Cervera.
Cap de l’antiga Àliga de Cervera. Foto: Gerard Pouget
Amb aquests testimonis de l’antiga Àliga, l’Agrupació Seny Major de Cervera, creada l’any 2009 per coordinar, unir esforços i crear iniciatives conjuntes amb les entitats de la ciutat, s’ha proposat tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga cerverina. De moment, s’han iniciat els treballs (amb els primers dibuixos i treballs en fusta), realitzats per Ramon Ninot, presentats el passat 1 d’octubre. Estarem atents a aquesta recuperació, sens dubte de gran importància per la vida cultural, associativa i festiva de la comarca de la Segarra.
Per a més informació, podeu consultarhttp://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html
Gerard Pouget
arxiu estret de
http://cat.bloctum.com/entremes/2011/11/06/recuperacio-de-laliga-de-cervera/
l’Àliga de Reus estarà exposada des de el dia 8 fins el 21 de juny a la biblioteca central Xavier Amoros (c/ escorxador núm. 1 ).
30 anys Bestiari Montblanquí
Publicat March 13th, 2011 a LES ALIGUES ALS PAÏSOS CATALANS. 0 Comentaris
Les
colles del “Drac i l’Àliga de Montblanc” i els “Amics dels Gegants” en
donat el tret de sortida als 30 anys del Bestiari Montblanquí, en motiu
d’aquest aniversari que aquest 2011 celebren la Mulassa, el Drac i
l’Àliga.Dissabte 12 de març, el Museu Comarcal ha acollit aquest acte
inaugural, que ha comptat amb les intervencions de l’Il·lm. Alcalde de
Montblanc, Sr Josep Andreu; l’Il·lm. Conseller de Cultura del Consell
Comarcal de la Conca de Barberà, Sr. Jordi Villar; el President de
l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya, Sr. Alfons Udina; els
presidents de les dues colles, Jordi Pujadas i Ivan Besora; així com un
bon nombre de convidats, components de les colles locals i montblanquins
que han volgut acompanyar-nos en aquest inici de celebració.En primer
lloc s’ha presentat el cartell commemoratiu, obra de l’artista local
Ramon De Domingo, qui ha estat l’encarregat de fer la descoberta,
juntament amb els caps de les dues colles, Josep Ma Prats per part de la
Mulassa i Miquel Serret per part del Drac i l’Àliga.Seguidament, s’ha
presentat l’ampli programa d’actes que es duran a terme durant tot
aquest any: actes festius, culturals i educatius. Per la nostra part,
l’acte principal de la Mulassa serà la Mostra de Bestiari i Elements
Festius que tindrà lloc per les Festes de Sant Maties. A continuació, 5
joves de les dues colles han presentat el mocador commemoratiu d’aquests
30 anys, que serà també un emblema de la celebració.La jornada ha
finalitzat amb les salutacions institucionals per part de l’Agrupació
del Bestiari Festiu de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de
Barberà i l’Ajuntament de Montblanc.Us convidem a gaudir de tots els
actes previstos, que podreu seguir a l’espai especial que hem dedicat
també a la nostra web. 
mes informació…..
El proper 9 d’abril del 2011, el grup cultural garrigues de
Lleida, organitzarà l’acte central amb motiu de la commemoració dels 10
anys de l’àliga,
els actes es faran per la plaça de la Catedral, la Paeria i tot l’eix comèrcial de la ciutat on es celebrara diferents actes de cultura tradicional, on contarà amb la presència de prop de 15 grups de bestiari festiu i tradicional de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona
mes informació….
els actes es faran per la plaça de la Catedral, la Paeria i tot l’eix comèrcial de la ciutat on es celebrara diferents actes de cultura tradicional, on contarà amb la presència de prop de 15 grups de bestiari festiu i tradicional de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona
mes informació….
actuacions de l’Àliga per Misericòrdia 2010
Publicat September 7th, 2010 a FESTA MAJOR DE REUS. Tancat
poster de les Aligues dels Països Catalans
Publicat June 15th, 2010 a LES ALIGUES ALS PAÏSOS CATALANS. TancatS’està fen un pòster de les Àligues dels Països Catalans , que fera 100 x 50. On surten totes les àligues existents als Països Catalans , encara no esta imprès , el preu del pòster serà de 10 € , venta públic , creus que seria interessant ?el peu de cada foto va el nom de la ciutat de on es l’àliga.
Moltes gracies
Salutacions
Ramon Saumell
bestiaripopular@gmail.com
La Festa de Sant Pere queda protegida amb la declaració de la Generalitat
Publicat May 26th, 2010 a FESTA MAJOR DE REUS. TancatEl proper 5 de juny hi haurà una encesa de la Tronada per celebrar aquesta distinció
Enrique Canovaca 25 de maig de 2010La Festa Major de Sant Pere ha quedat definitivament protegida amb la declaració que ha fet aquest dimarts, el Consell Executiu de la Generalitat, de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha dit que el model de la festa tindrà el mateix nivell de protecció pública que pot rebre un monument i augmentarà la promoció i el seu coneixement. Amb aquesta declaració, s’evita que hi hagi qualsevol tipus de polèmica amb les festes de foc, que es podien veure afectades per l’aplicació de la directiva europea de focs artificials.
Nou anagrama de la Festa Major de Sant PereL’alcalde ha indicat que “aquesta declaració” suposa un reconeixement a la ciutadania reusenca, “que és qui ha mantingut viva la festa”. A més, ha dit que el proper 5 de juny hi haurà l’encesa d’una tronada excepcional, a la qual es convidarà al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.
Fins avui a Catalunya, nomen tenien el títol de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, la Patum de Berga i les Festes de Solsona. Aquest dimarts també s’ha aprovat atorgar aquesta mateixa distinció a les Festes de Santa Tecla i a la processó del Sant Enterrament, ambdues celebracions tarragonines, i també a la Festa Major d’Ascó.
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=13297
Sant Pere, a un pas de ser nova Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya
Publicat May 4th, 2010 a 2. Tancat
La Festa Major de Sant Pere de Reus ha passat la
primera fase de selecció del Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana i, si tot va bé, serà declarada enguany Festa
Patrimonial d’Interès Nacional, tal com han confirmat fonts municipals a
Punt 6 Ràdio i Reus Digital. La regidoria de Cultura ja ha presentat a
la Generalitat tota la documentació necessària i ara només falta que
l’executiu català ho aprovi en forma d’acord de govern després de
valorar la proposta.
Tronada de Sant Pere
festesreus.cat
Cultura de Reus espera que es declari patrimoni
d’interès nacional el conjunt de la Festa Major, tot i que no descarta
que finalment només entri en aquesta catalogació algun element del
Seguici Festiu. D’acord amb el decret que regula el patrimoni festiu de
Catalunya, es considera Festa patrimonial d’interès nacional “la
celebració d’origen remot, estructurada a partir de seqüències rituals
basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari,
que té una projecció nacional”.
La proclamació oficial tindria lloc el dissabte, 5 de
juny, en el marc d’una jornada festiva que s’iniciaria a les 7 de la
tarda a la plaça del Mercadal i que comptaria amb la sortida
excepcional de tot el Seguici Festiu de la ciutat i l’encesa
extraordinària de la Tronada. A continuació hi hauria el gran esclat de
festa amb la ballada conjunta de tots els elements i el Toc general de
campanes des de la Prioral.
El mateix dia, a les 11 del matí, es presentaran els
gegants Vitxets Petits amb la participació dels gegants Negritos petits
de Tarragona, els gegants petits de Vilafranca del Penedès, la
Mulasseta i el Ball de Diables de Reus.
La Festa Major de Sant Pere ja va ser declarada per
la Generalitat Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 2001″per les
tradicionals tronades, el gran nombre de grups de cultura popular,
alguns d’ells només existents a Reus, que surten a les cercaviles i
processons, destacant la mulassa i les tres parelles antigues de
gegants”.
David Fernàndez 03 de maig de 2010reusdigital.cat
L’Àliga de Reus, el Ball de Cavallets de Reus i
el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals –CRAC–
el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals –CRAC–
us desitgen molt Bones Festes de Nadal
i un pròsper any nou 2010
2n Simpòsium sobre promoció i difusió de la Cultura Tradicional Catalana
Publicat November 8th, 2009 a General. 0 Comentaris
|
||
| Amb la finalitat de desenvolupar els objectius de la nostra confederació, La Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana organitza el 2on simpòsium sobre promoció i difusió de la Cultura Tradicional Catalana per tal de mostrar com introduir la cultura tradicional a les escoles, i quin és el programa que presenta la nostra entitat per assolir-ho.Per tant, el seu contingut va dirigit a dos àmbits ben diferents que volem interrelacionar: el món educatiu, per un costat, i el món associatiu -generador d’aquesta cultura-, per un altre.Pel que fa al món educatiu, les diferents conferències i les experiències que s’hi presentaran ens donaran una visió més àmplia de com treballar les diferents cultures participades i com compaginar-les amb la feina que es fa als centres.Quant al món associatiu, es mostrarà als assistents -representats per les entitats- com ho han de fer per vehicular-la cap al món escolar i així captar un nou planter.En Joan Soler i Amigó farà la ponència i hi assistirà en Ramon Fontdevila Director del CPCPTC. A més, també comptarem amb una conferència de Joan Badia (Subdirecció General de Planificació Acadèmica Universitària i de l’Espai Europeu d’Educació Superior) i es presentaran un parell d’experiències a escoles: la del CEIP Joan Coret i la del CEIP Vall de Ges en representació de totes les escoles de Torelló. Presidirà el Simpòsium el Sr. Antoni Àrias, President de la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana. Per finalitzar l’acte es ralitzarà un taula rodona, perque tots els participants puguin aportar les seves experiències.La inscripció és gratuita.Data: 14 de novembre de 2009Hora: de 10 a 14 horesLloc: Centre Cívic Parc Sandaru, Barcelonaper a més informació:cct@cct.cat | ||
| CONFEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE CULTURA TRADICIONAL CATALANA Galileu 319-321, entresòl 3a. 08028 Barcelona Tel. 93 322 41 65 Fax 93 419 56 20 -cct@cct.cat www.cct.cat |
Dijous -24-
LA VIGÍLIA
19.00 h, des del campanar, Toc de Festa i des de
diferents punts del centre de la ciutat, sortida del Seguici Festiu de
Reus per anunciar la vigília de la festa. Les figures, els balls i
les danses del nostre seguici es passejaran pels carrers i
places del centre de la ciutat.
Divendres -25-
LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
10.00 h, des del campanar, Toc de Festa, i
des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de la Mulassa, els
Gegants, l’Àliga i els Nanos, fins a la plaça de la Pastoreta.
11.00 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari
14.00 h, a la plaça del Santuari, dinar de festa major dels grups festius de la ciutat.
De 17.00 a 19.00 h, al davant del Santuari, ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari.
19.30 h, al passeig de Misericòrdia, tradicional baixada del Ball de Diables al Santuari.
A continuació, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu Ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.
A continuació, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu Ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.
diumenge 28 de juny,
9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.
20.00 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Seguici Festiu de la Ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de l’EDOR, els Xiquets de Reus i l’Àliga ens oferiran els seus balls, danses i castells.
20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus com a salutació a les autoritats. Al finalitzar anada a completes.
11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.
17.30 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i Anada a l’Ofici dels grups festius de la ciutat.
En sortir la imatge de Sant Pere per la porta de la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.
19.30 h pels CARRERS DEL CENTRE, inici de la PROCESSÓ SOLEMNE, en arribar la imatge de Sant Pere a la plaça del Mercadal, espectacular ballada conjunta de tots els grups festius i quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.
En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes ballades de l’àliga per Sant Pere
