divendres, 25 de gener de 2013

lo carranquer - 5 - divendres 25 de gener de 2013


'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (i V).





Finalitzem avui -dia de la presentació oficial de la nova Àliga de Cervera- el darrer lliurament de l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011, i que us hem oferit al llarg d'aquests darrers dies en diversos lliuraments.

Àligues existents actualment a Catalunya.
  • Agramunt (Urgell). Documentada el 1862 i recuperada el 1995.
  • Badalona (Barcelonès). Documentada entre 1883 i 1896. Va ser recuperada només com a capgrós el 1982, encara es conserva però mai no ha sortit al carrer. L'actual àliga és de 1998.
  • Barcelona (Barcelonès). Documentada del 1399 al 1807. Va ser recuperada el 1989, convertint-se el 1999 en l'Arpella, essent substituïda per l'àliga actual.
  • Berga (Berguedà). L'actual àliga, amb restauracions i reformes, sembla que és de 1756. Existeix, però, una àliga representada en una biga del carrer Cardona amb la data 1689. A Berga existeixen també d'altres àligues, dues d'elles en actiu per la Patum: la de la Patum infantil (1958) i la de la Patum de la Llar Santa Maria de Queralt (1990). Una altra àliga és la del carrer de la Pietat (1984) que surt a les festes del carrer.
  • Bonastre (Baix Penedès). Àliga i dos aligons estrenats el 1988, d'estètica singular. El 2010 s'ha estrenat una nova àliga, aquesta d'aspecte realista.
  • Cervera (Segarra). Documentada des del 1426 amb intermitències fins a la dècada de 1890. Actualment se'n conserva només el cap de fusta, de data desconeguda.
  • Girona (Gironès). Documentada el 1513, substituïda el 1772 i el 1919. D'aquesta darrera, se'n feu còpia el 1954, que es conserva al museu i el 1995 es va reproduir en la que surt actualment.
  • Igualada (Anoia). Estrenada l'any 2000.
  • Lavern (Alt Penedès). Estrenada el 2009.
  • La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà). Documentada el 1619 i l'actual antiga, que es conserva exposada, té gravada al seu interior la xifra 1772, que podria correspondre a la data de construcció. L'any 1997 se'n va fer una rèplica.
  • Lleida (Segrià). Documentada entre 1556 i 1678. L'actual és del 2001.
  • Manresa (Bages). Documentada entre 1593 i 1753. Recuperada el 1861, sembla que només va sortir aquell any. L'actual és de 1992.
  • Mataró (Maresme). Documentada el 1601 i recuperada el 1987.
  • Montblanc (Conca de Barberà). Documentada del 1579, desapareguda el 1641 segons unes versions i segons unes altres el 1811, i actualment recuperada el 1981.
  • Olot (Garrotxa). Documentada del 1601 al 1851, actualment n'hi ha tres i pertanyen al barri de Sant Ferriol, estrenades els anys 1902, 1949 i 2002.
  • Reus (Baix Camp). Documentada de 1627 a 1738. Recuperada per l'Escola d'Art el 1979, l'actual de la ciutat es va estrenar el 1996.
  • Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Estrenada el 1987, fent referència a l'àliga de Pathmos de sant Joan Evangelista, copatró de la població, element que des del segle XIV és part de l'heràldica local.
  • Santa Coloma de Farners (Selva). Estrenada el 1999, van pendre com a model l'àliga del teixit hispanoàrab del segle XII, trobat a la població.
  • Sitges (Garraf). La primera àliga sitgetana va existir del 1945 al 1947, l'actual és de 1983.
  • Solsona (Solsonès). Documentats de 1676 a 1794, l'àliga i els dos aligons que l'acompanyen el 1694. Recuperats l'àliga i els aligots el 1956, aquests darrers surten en comptades ocasions.
  • Tarragona (Tarragonès). Documentada del 1531 fins a 1851. Recuperada el 1986.
  • Tàrrega (Urgell). Bicèfala, estrenada el 2007.
  • Torredembarra (Tarragonès). Estrenada el 1993.
  • Tortosa (Baix Ebre). Documentada el 1556, va ser recuperada el 1962 i retirada pel seu excessiu pes immediatament i l'actual és de 1982.
  • Tremp (Pallars Jussà). Bicèfala, estrenada el 2007.
  • Valls (Alt Camp). La veu popular la fa un regal de la reina de Xipre, Elionor Maria d'Aragó el 1394, però no està documentada fins al 1794 i falta fer la recerca històrica completa. L'any 1921 s'estrena una àliga que desapareix de circulació el 1936. L'any 1961 es fa una nova àliga que, quan va tenir successora, és regalada a Salvador Dalí i actualment és al seu museu a Figueres. El 1971 s'estrena una àliga que encara es conserva i va ser retirada quan apareix la nova el 1991.
  • Vic (Osona). Documentada des de 1619 fins a la Guerra del Francès, l'actual és bicèfala i de l'any 2002, inspirada en una d'un teixit de la tomba de sant Bernat Calbó.
  • Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Documentada del 1596 al 1888. L'any 1926 es va estrenar una nova àliga amb les ales obertes i, mesos després, reapareixia amb les ales plegades; aquesta àliga, després d'estar inactiva, s'ha restaurat i ha aparegut altra vegada aquest agost. L'any 2003 es va fer una nova àliga per substituir la de 1926, però no ha acabat de quallar i ha estat rellevada per la seva antecessora restaurada.
Àligues desaparegudes.
  • El Pla de Santa Maria (Alt Camp). Documentada el 1859.
  • Figueres (Alt Empordà). Documentada el 1600 i 1701.
  • Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Documentada al 1638.
  • Cardona (Bages). Documentada entre 1674 i 1690.
  • Amer (Selva). Documentada entre 1880 i 1882.
  • Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat). Estrenada el 1986 i desapareguda uns anys després.

Text facilitat per Ramon Felipó Oriol, wrfelipo@gencat.cat

Imatge de l'Àliga de Solsona, de Marc Trilla i Reig, extreta de http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Festes-Majors/La-Festa-Major-de-Solsona/L-Aliga

informació extreta de  http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-de-jan-grau-i-v.html?m=1