divendres, 25 de gener de 2013

lo carranquer -1 -dilluns 21 de gener de 2013


'L'ALIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (I).




Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia als actes de Bateig de la nova Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.

L'animal del bestiari, simbòlic per excel·lència.
De totes les bèsties que corren, salten i ballen per les nostres festes, l'Àliga és l'animal més carregat de simbologia. Actualment hem vist néixer, principalment a remolc de la moda de les festes de foc, serpents, monstres prehistòrics, senglars, dracs d'aparença poc ortodoxa, tots ells més o menys legitimats a partir de llengendes locals, si cal inventades per a l'ocasió.
També hi ha un altre bestiari que s'ha mantingut vigent des de l'edat mitjana, em refereixo a mulasses, dracs, àligues, lleons i víbries, aquests dos darrers, perfectament documentats però que van desaparèixer de les festes i s'han recuperat a partir de l'empenta per recuperar tradicions iniciada amb la democràcia a la dècada de 1980. De bou només va sobreviure el de Solsona i d'àligues i dracs ben pocs, si bé aquests darrers són les figures del bestiari que més popularitat han gaudit i més fàcilment s'han repoblat, especialment a partir de la proliferació del foc a la festa.
L'àliga s'havia perdut i només es conservava a la Bisbal d'Empordà, Girona, Vilafranca del Penedès, Olot i Berga; a més, llevat de la berguedana, les altres havien diluït el seu sentit simbòlic i protocol·lari. El seu paper es limitava a desfilar o ballar en cercaviles i processons, talment com els gegants i sense cap altra utilitat, ben lluny dels seus orígens.
L'àliga simbòlica.
El seu significat simbòlic, origen primer del que signifiquen les àligues festives actuals, el trobem en la iconografia i en textos diversos entre els quals destaquen els bestiaris medievals, uns tractats que descriuen animals reals o imaginaris, aprofitant els detalls del seu comportament i de les seves característiques al·legòriques per fer pedagogia amb una intencionalitat moralitzadora. L'origen d'aquests textos ja el trobem de ben antic, sigui en forma de faules o de tractats, com els d'Isop (segle VII a.C.), Herodot (segle V a.C.) o Plini el Vell (segle I), per citar-ne alguns.
Entre els diversos animals descrits als bestiaris medievals, l'àliga ja és assumida com a reina de les aus i, en molts casos, de totes les bèsties. La seva simbologia i les seves característiques físiques la fan perfecta per ser una figura assumida per tothom, de tal manera que, segons les diferents èpoques, evoluciona variant el seu significat, però sense perdre la seva condició de representativitat. Gairebé sempre, però, el simbolisme de l'àguila assumeix de manera inherent el concepte de poder, tant si es tracta d'un poder sever, com si aquest poder és una serena escenificació de l'ordre, fins i tot de la pau. L'àliga és per definició una au tutelar, el seu vol planador amb les seves ales obertes esdevé una protecció sobre tots aquells que en depenen. Com a emblema del poder i com a símbol tutelar, tots aquells que s'alberguen sota les ales de l'àguila gaudeixen de la seva protecció. No és una protecció depenent, sinó una protecció permanent que et permet fer la teva sota la seva mirada atenta.

Per entendre bé el simbolisme de l'àliga i el que volia significar per als nostres avantpassats, cal analitzar també les altres bèsties que han estat considerades reis dels animals, així com les altres aus que han compartit amb l'àliga un o altre simbolisme religiós. Mentre el lleó i l'ós són símbols de poder per ser considerats en altres èpoques com els reis dels animals, el pelicà, el paó i el fènix són tres aus que han tingut significats religiosos. L'àliga amb una forta simbologia religiosa ha estat considerada reina de tots els animals, és a dir, que assumeix significats de totes dues vessants, a vegades independentment i d'altres de manera conjunta. Iconogràficament, aquesta dualitat culmina en la figura de l'àliga bicèfala, que ja trobem representada a hitites, babilonis, sumeris, egipcis... entre altres cultures antigues, identificada en els seus reis-sacerdots, quan el poder religiós i polític estava en mans d'una sola persona.

Imatge de l'Àliga de Girona, extreta de http://www.pedresdegirona.com/separata_vigilia_corpus.htm
 
informació estreta de http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-de-jan-grau-i.html?m=1