divendres, 25 de gener del 2013

lo carranquer - 4 - dijous 24 de gener de 2013


'L'ÀLIGA DE LA FESTA', per Jan Grau (IV).




Us oferim al llarg d'aquesta setmana -prèvia a l'inici dels actes de Bateig de la nova l'Àliga de Cervera-, i en diversos lliuraments -aquest és el quart-, l'escrit "L'Àliga de la festa", de l'expert en patrimoni festiu Jan Grau Martí, text inclòs en el llibret de la Festa Major de Cardona de l'any 2011.

Morfologia de l'àliga.

Actualment les àligues són carcasses dins les quals es posa el portador, n'hi ha de cartró-pedra, de fibra de vidre i de metàl·liques. Un cas a part és la de la Bisbal d'Empordà que, sobre uns bastiments de fusta, es cobreix el cos amb una mena d'escates de pell simulant les plomes, mentre que el cap és una talla de fusta. D'aquest estil d'àliga segurament seria també la de Cervera, de la qual conservem només el cap, a la base del qual hi ha un forat on es devia encaixar l'estructura, mentre que al voltant del coll encara es conserven restes de tela.

De fet, a les referències medievals s'explica que anava coberta de pells "blanques", però que no hem d'interpretar d'aquest color, aquest "blanques" ve dels blanquers, que era el gremi que treballava les pells. Per tant, hem d'interpretar que es tractava de pells treballades que oferien un color ocre clar i això lligaria amb el fet que es parli en d'altres referències del color daurat de l'àliga, confirmat per altres cites que parlen de l'aplicació de full d'or a la testa.

En altres cultures existeix el mite de l'home-ocell i la representació plàstica és per mitjà d'un home cobert de plomes al cos i amb els braços com si fossin les ales. De la mateixa manera que sabem que hi havia gegants més o menys com els coneixem i d'altres que eren homes dalt de xanques, no seria tan estrany que les nostres àligues fossin homes vestits com aquests homes-ocell que acabo d'esmentar, o amb una mínima carcassa habilitada damunt del cos que li permetés fer uns moviments dels quals les àligues actuals n'estan mancades.

L'àliga del palau Graells, a Cardona, podria molt ben ser una representació il·lustrativa d'aquesta hipòtesi, però cal ser prudents perquè possiblement estiguem parlant de la més antiga imatge d'una figura del bestiari, una descoberta excepcional per a la cultura popular del nostre país.

informació extreta de  http://locarranquer.blogspot.com.es/2013/01/laliga-de-la-festa-per-jan-grau-iv.html?m=1